Fantasia

RESSENYA

El cineasta Aitor Merino filma amb freqüència a la seva família. Als seus pares Kontxi i Iñaki, a la seva germana Amaia i, també, a si mateix. Amb la càmera entre les mans, grava les instantànies del seu voltant, apunts d’un diari fràgil que vola de la improvisació a la desimboltura, de la discussió a l’humor i viceversa. Brins d’aire fresc de la quotidianitat que transmeten la intensitat de les persones que l’envolten. La de l’Aitor és una família directa, sense embuts, si cal, de pilota picada. Una família de somriures i llàgrimes, d’emocions a flor de pell, d’un constant i fogós entusiasme només comparable a la seva sinceritat.

El director convenç els familiars per realitzar un retrat coral. Els quatre s’embarquen en un film i en un vaixell turístic, el nom del qual dona peu al títol de la pel·lícula. En aquest viatge emergeixen les herències del passat, les sempre complexes relacions presents, el sotjador futur: vellesa, memòria, mort. Merino ofereix un documental, un drama i una comèdia, tot alhora. Una travessa commovedora que recorre el periple vital, un relat chaplinesc sense decorats de cartró pedra, d’ànimes que viuen apassionadament i, a través d’elles, ens fan sentir en cada moment que estem molt vius.

Miquel Martí Freixas
Programador MajorDocs