A way home

RESSENYA

A Way Home m’ha impactat per la seva capacitat d’oferir un retrat emotivament molt poderós de la mare de la realitzadora, al mateix temps que construeix un assaig refinat sobre la memòria. Karima Saïdi, amb un muntatge rigorós, aconsegueix interpel·lar la memòria en ruïnes de la mare malalta d’Alzheimer, usant fragments d’imatges i de sons com a símptomes cinematogràfics d’una història que s’està disgregant i que la directora vol interrogar. A través de la història d’Aicha i de la pròpia, la directora reflexiona sobre el passat familiar que s’emmarca en la història de l’últim segle: les migracions de el Nord d’Àfrica a Europa després de la descolonització, les contradiccions experimentades entre la cultura d’origen i la de país d’adopció, els canvis en les condicions de les dones. Karima Saïdi es confronta a la mare en moments tensos i al mateix temps d’enorme tendresa, explorant amb sinceritat la complexitat d’aquesta relació, els conflictes que travessen les dues dones i els llaços afectius que les uneixen. Filmat al final de la vida d’Aicha, A Way Home és un gest d’amor: l’intent de apropar-se i comprendre la mare a través del cinema, la necessitat d’enfrontar-se a les ferides sense curar, la recerca d’una reconciliació malgrat de les distàncies i de la malaltia.

Margot Mecca
Programadora MajorDocs