Els documentals “Songs of slow burning earth” d’Olha Zhurbe i “Al Oeste, en Zapata” de David Bim reben el primer premi Ex Aequo del jurat en al 7ª edició del Festival.

El jurat, format per la pensadora Lola López Mondéjar, el cineasta Ben Rivers i l’artista sonor Philippe Ciompi, han volgut atorgar, per primera vegada en les 7 edicions del festival, un premi ex aequo “perquè considera que dos dels majors problemes de la humanitat — la guerra i la pobresa — estan representats en les dues pel·lícules premiades amb un encert i una habilitat cinematogràfica excepcionals”.

El jurat ha volgut destacar Songs of slow burning earth, d’Olha Zhurba, per com documenta “la guerra sense sensacionalisme, quan les imatges adequades de la guerra són gairebé impossibles. Songs of slow burning earth ens presenta els marges de la guerra i les seves conseqüències menys evidents, així com la vida a què es veu obligat el poble, amb una cinematografia sòbria i reservada”.

D’Al Oeste, en Zapata, dirigida per David Bim, han destacat com “mostra una pobresa tan universal com la mateixa humanitat. Amb imatges extraordinàries, que s’allarguen en el temps, el film representa com l’amor i la tendresa s’imposen en un medi hostil”.

En aquesta edició, els curtmetratges que han format part de les Mentories MajorDocs concorrien a un premi patrocinat per Foto Ruano, i el jurat — format pels cineastes balears Constança Amengual, Joan Bover i Xavi Herrero — ha decidit atorgar el premi a Vida Injusta d’Amaro Seoane.
El jurat ha volgut destacar “com aborda una realitat difícil mitjançant una narració treballada que planteja nombrosos interrogants i una reflexió profunda. Per la seva mirada real, crua i alhora tendra sobre la quotidianitat dels protagonistes, la intimitat de les imatges i el ritme del muntatge contribueixen a la sensació d’autenticitat, configurant un documental dur, proper i carregat d’intenció”.

A més, ha decidit atorgar una menció especial a Feix d’Antoni Guiscafrè. En aquesta obra, el jurat “valora especialment la coherència de la proposta contemplativa. La qualitat i la bellesa de les seves imatges generen una atmosfera sensible i detallada sense recórrer a la paraula. La mirada observacional permet endinsar-se en la rutina d’un ofici solitari a través de la força de les imatges”.