El “viatge” de Jacques Bidou

Jacques Bidou va estudiar Filosofia fins que va quedar atrapat per a tota la vida al món del cinema, des del fonamental costat de la producció. Bidou és el segon convidat a les classes magistrals d’enguany i li escoltem una lliçó sobre ‘El productor del documental de creació’. Ens vam anar de viatge amb aquest veterà ‘guardaespatlles‘ de les més de 110 pel·lícules, algunes d’elles de cineastes com Ridley Scott, Rithy Panh, Marc Recha, Patricio Guzmán, Massoud Bakhski, Tsai Ming-Liang i un ròssec de grans del cinema.
“La nostra primera pel·lícula es deia Crónicas africanas en la qual es narrava el moment únic en què es va poder votar a Sud-àfrica en 1994. Ens va interessar aquesta mirada interior de gent del lloc en un projecte molt polític. La nostra productora JBA Production està molt vinculada a la política, la nostra generació ha estat molt compromesa”, ha comptat Bidou, després de mostrar-nos una seqüència de la pel·lícula, plena d’aquest moment màgic viscut pels negres a Sud-àfrica quan a la fi van votar lliurement contra l’apartheid.
“El nostre treball en un gran viatge en el qual la relació amb el creador és fonamental. Quan arrenquem un projecte el fem des del desig del creador, aquesta bola d’energia que volem ampliar. Com treballem?”
Va relatar des de la importància “de la primera trobada” entre cineasta i productor i va posar l’exemple d’aquell jove director cambodjà, Rithy Panh que es va presentar amb un projecte de 300 pàgines. “Passem tres dies intensos per a veure en quin punt es trobava ell; els dos sabíem que d’aquí anava a sortir una pel·lícula”.
“Produir cinema és un viatge -reitera- és ficar-se en un veler durant un temps en el qual quedes confinat i cal estar atent a aquest compromís de creació que es vincula al desig del cineasta. Per tant, aquest ha de ser fort perquè el pitjor per a un productor seria haver d’acabar fent la pel·lícula millor que el seu propi director”, va ironitzar.
Va continuar marcant les pautes que han de tenir els del seu ofici: “desitjo, perquè hem de convèncer i enfrontar-nos a molts taurons”; “ganes d’aprendre i no tenir l’actitud del turista que passeja sense interessar-li realment res, perquè cal ser humils”; i, “són fonamentals l’ètica i la generositat”. En aquest sentit, qui sigui racista, xenòfob, que no s’acosti amb un projecte sota el braç. Bidou no ho produirà perquè en el seu codi “si no hi ha posició ètica, no hi ha pel·lícula”.
Va passar a la segona fase, el desenvolupament del projecte, on la protecció del cineasta és molt important perquè és el moment que reclama més temps, el de la solitud del corredor de fons on cal escriure, pensar… D’aquí, la següent maniobra en la travessia del veler és trobar la manera de producció, buscar l’equip, establir el temps, els llocs. “És quan es crea la complicitat entre cineasta i productor”, opina Bidou.
Va aconsellar “no deixar al director que es vagi amb la motxilla buida perquè com més coneixement tingui, més llibertat tindrà”, de la mateixa manera que va indicar que un cineasta ha de ser tranquil. Un desideràtum que pot trencar els nervis. Hi ha més d’un cas.
Entre la complicitat, l’assumpció d’un projecte ètic, amb transparència en el procés, i aquesta mirada de qui sap que sí, definitivament, m’embarco, en aquesta aventura amb tu, Bidou ha fet possible que siguem uns quants milers, milions potser, els que hem gaudit d’algunes de les pel·lícules que ha produït. Bona travessia.
Lourdes Durán

ALTRES NOTICIES

Path Created with Sketch.

COMPARTIR

Share on facebook
Share on twitter
Share on pinterest
Share on linkedin
Share on vk
Share on tumblr
Share on skype
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email