Esquirlas

RESSENYA

Quantes vegades hem vist una pel·lícula filmada per una nina? Natalia Garayalde utilitza l’arxiu familiar, gravat per ella en la infància, per explicar com la tragèdia entra a la vida d’una família normal de sobte, amb la violència d’una guerra que transfigura el paisatge quotidià fins a tornar-lo irreconeixible i amenaçador. Esquirlas explica en primera persona un dels episodis més foscos de la història recent de l’Argentina, l’explosió de la fàbrica d’armaments de Río Tercero, el 3 de novembre de 1995. En la pel·lícula veiem com la petita Natàlia Garayalde filma el paisatge de destrucció amb una preciosa i inèdita mirada infantil, que pot jugar i il·lusionar fins i tot entre les ruïnes; en paral·lel la veu de la realitzadora, ja adulta, ens guia a través de les imatges d’arxiu per a donar-los un sentit encara més violent, a mesura que ens desvetlla les gravíssimes responsabilitats polítiques del govern de Menem darrere de l’accident. L’aspecte més pertorbador d’aquest diàleg entre la Natàlia de 1995 i la d’avui resideix en el descobriment que, invisible com l’olor a amoníac de les bombes, la mort ha penetrat en la vida familiar marcant-la per sempre. L’ímpetu vital de la nena cineasta que filma el “day after” es troba de forma punyent amb la realitzadora que ha viscut en tota la seva gravetat els presagis de mort acumulats en aquestes imatges d’infància.

Margot Mecca
Programadora MajorDocs