Vicky divideix els seus dies entre la pesca, el bar que administra i l’espai íntim de casa seva, on imagina altres escenaris per a la seva pròpia existència, envoltada de telenovel·les, maquillatges i chaquiras. Per mitjà d’una delicada fotografia i un muntatge precís que beude la realitat tant com és capaç de crear, La playa de los enchaquirados ofereix un poderós retrat d’una dona trans que travessa un moment de insatisfacció i melancolia. A través de subtils moments d’observació, la pel·lícula també captura una singular comunitat costanera profundament connectada amb les fredes aigües de l’Oceà Pacífic i aconsegueix transmetre quelcom molt revelador sobre la forma fluida i poc normativa de com allà es percep la identitat de gènere.
María Campaña
Programadora de MajorDocs
El seu debut com a director i guionista va ser Silencio nuclear, curt presentat al 59 Festival de Venècia; seguit per Vida del ahorcado, en el 67 Locarno Film Festival. Sin otoño, sin primavera, el seu primer llargmetratge, va ser exhibit a Sao Paulo, Cartagena, Varsòvia, Mar del Plata, Goa, l’Havana, AFI Washington i Miami. Va dirigiŕ el documental La bisabuela tiene Alzheimer, guanyador d’un premi DOCTV.
We use cookies to optimize our website and our service.