Un poderosíssim magnat, exprimer ministre del seu país, té una peculiar afició: ha decidit col·leccionar arbres i per això ha de trasplantar-los des dels sòls originaris en què creixien fins a la seva finca privada a la costa de Geòrgia.
Aquest home mai apareix en la pel·lícula de Salomé Jashi però l’habita amb una absència intimidatòria. En realitat, la seva presència és latent i opressiva. Això té molt a veure amb el principi surrealista del qual parteix el documental, però especialment amb la forma com la realitzadora filma i viu el temps del rodatge. Taming the Garden és un film pausat i contemplatiu, producte de dos anys de gravacions, en els quals cada situació s’expandeix com les arrels de tantes espècies d’arbres que ara suren entre les aigües que connecten el mar Caspi i el mar Negre fins a arribar a la nova destinació.
Hi ha una quelcom únic en la representació de l’espai i en els éssers que l’habiten. Si bé és cert aquest peculiar esperit caucàsic nodreix el film d’absoluta singularitat, Jashi no deixa de qüestionar conceptes cada vegada més globals. Vivim temps on fins i tot els desitjos més capritxosos poden realitzar-se a costa de l’explotació, extorsió i degradació de la dignitat aliena. No es tracta únicament d’extreure els arbres de les seves terres originals, acaparar l’oxigen, modificar els paisatges. La imatge d’aquelles arrels violentament desarrelades ens indica del que és capaç el poder i el resultat no pot més que despertar, no només en els implicats sinó també en els espectadors, una sensació de dol, desolació i buit.
La càmera de Jashi observa els detalls de forma magistral i precisa i atorga una corporalitat meravellosa tant als arbres que de per si són éssers bells i fotogènics, com a la maquinària emprada en els processos d’enginyeria necessaris per a cada remoció. Formalment impecable, Taming the Garden és un film molt respectuós del seu propi mètode, fidel al seu concepte i summament polític; una obra que hipnotitza pel seu ritme, els seus sons i els seus temps dilatats.
María Campaña Ramia
Programadora MajorDocs
Salomé Jashi
Directora
Salomé Jashi va néixer a Tbilisi, Geòrgia, el 1981. Va estudiar periodisme i posteriorment va treballar com a reportera durant diversos anys. El 2005 va rebre una beca del British Council per a estudiar cinema documental a la Royal Holloway de la Universitat de Londres. "The Dazzling Light of Sunset" (2016) va ser guardonat amb el premi principal de la secció Regard Neuf de Visions du Réel, així com en ZagrebDox, Jihlava IDFF, Valdivia IDFF, entre d'altres festivals. El seu treball anterior, "Bakhmaro" (2011), realitzat en coproducció amb ma.ja.de. Filmproduktion i MDR / Art, va rebre una menció honorífica per a un jove talent documental a DOK Leipzig, va ser guardonat com el millor documental de l'Europa central i oriental a Jihlava IDFF i va ser nominat per als premis Asia Pacific Screen Awards i Silver Eye Awards. Salomé Jashi és fundadora de dues productores: Sakdoc Film i Microcosmos, ambdues productores de documentals i ficció d'alta qualitat artística. Va ser becària de la beca Nipkow el 2017 i del programa DAAD Artists-in-Berlin l'any 2020.
Any: 2021
País: Suïssa, Alemanya, Geòrgia
Durada: 92 min
Idioma: georgià
Subtítols: castellà, anglès
Direcció: Salomé Jashi
Guió: Salomé Jashi
Producció: Vadim Jendreyko, Erik Winker, Martin Roelly, Salomé Jashi
Fotografia: Goga Devdariani, Salomé Jashi
Muntatge: Chris Wright
Disseny de so: Philippe Ciompi
Producció executiva: Pascal More
Productores: Mira Film, CORSO Film, Sakdoc Film
Distribució: Syndicado Film Sales
We use cookies to optimize our website and our service.