Si tanco els ulls per imaginar un cineasta apareix una figura amb una eina entre les mans. És un pal llarg amb una malla al seu extrem. I amb ella mira d’atrapar la forma justa, la papallona, la imatge per dir allò que vol dir, per compartir la idea, la història, l’emoció que el va colpir. Aquesta eina podria anomenar-se també escriptura. Una escriptura que n’és moltes i que apareix, desapareix i reapareix al llarg del procés creatiu, reinventant-se constantement. Una escriptura que va i ve entre intuició i intenció, que perd i es perd, que dóna i es dóna. Que es centra en la búsqueda més que en allò que troba, que es recolza en el que coneix, però prefereix el desconegut i fugisser. Una escriptura viva, còmplice, feta per a transformar-se i transformar.

Es tractaria doncs d’entendre la seva naturalesa, medir els seus límits, veure per on atravessar-la, vorejar-la, entendre com donar-li temps i poder, aprendre a moldejar-la, escoltar-la i fins i tot trair-la quan sigui necessari.

Segueix-lo per streaming: https://vimeo.com/463500784