José Luis Guerin, entre el mesurat i l’imprevist

El cinema de José Luis Guerin està ple d’aquest immens i microscòpic món de llums i ombres, de la quietud al moviment. Per això, va obrir ahir tard MajorDocs, que ha desafiat amb la mascareta posada tots els obstacles de la pandèmia de la COVID-19, i que en la seva segona edició convida a apuntar-se al cinema de la realitat. Es mou el director català entre el cinema de ficció i el documental amb igual mestratge, i el que podria interpretar-se com a salts entre tots dos, en la seva filmografia el vaivé és una constant. Les bogues entre tots dos “per a l’espectador no és evident” però en la seva opinió “s’alimenten”. Va recordar l’anècdota sorgida d’aquest moviment de pèndol en les seves pel·lícules en la qual un amic director de cinema espanyol li va dir que “les meves pel·lícules imparelles em surten més silencioses, íntimes, mentre que les parelles tenen una vocació més social, moral, més objectiva”.
A Guerin li escoltem en una sòbria inauguració d’aquest festival que estrenarà a Espanya vuit títols, alguns precedits pel ressò de la Berlinale i del Sundance més recents. A ells, als festivals, va llançar el S.O.S. Guerin. “És lloable la democratització de fer pel·lícules, abans era un procés pesat i costós; avui qualsevol estudiant de cinema amb una camarita fa una pel·lícula que després et lliura en un pen. Es fan milers de pel·lícules i és angoixant perquè el difícil és que es vegin. Aquí tenen la responsabilitat els festivals”.
De la mateixa manera que va animar a fer cinema modest o com en el seu cas que busca “formes de producció que permeabilitzi jornades de rodatge i detenció”, com qui guarda en un calaix un manuscrit. Assossec. Perspectiva. L’actual pandèmia ho evidencia dia a dia.
“Entenc el cinema com una forma de revelació” i aquest pressentiment de descobriment màgic-consubstancial al cinema, a la hipnosi de la caverna- es veu en totes les seves pel·lícules des de la premiada “En construcción” a “La academia de las musas”. Guerin, no obstant això, es bat el coure al final: “És en el muntatge on de veritat entenc les coses”. Guerin es revela a si mateix en un món, el de fer pel·lícules, “en el qual al principi tot és possible”, només que intervenen processos, materials, temps, prendre mesures, planificar…. “La meva meta com a cineasta és intentar establir una relació entre el càlcul i l’atzar”.
Va regalar una altra perla abans que la seva imatge s’esvaís com un tren d’ombres: “M’agrada entendre el meu cinema com a revelació. Vull assistir a una revelació que lluita contra els meus propis prejudicis per a descobrir el que m’ofereix aquesta realitat amb la qual vols pactar”.
Lourdes Durán

ALTRES NOTICIES

Path Created with Sketch.

COMPARTIR

Share on facebook
Share on twitter
Share on pinterest
Share on linkedin
Share on vk
Share on tumblr
Share on skype
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email